ÉS BO CREAR-SE EXPECTATIVES?

Fa temps un cap em va preguntar si les expectatives que tenia de la feina s’estaven complint. Sincerament li vaig respondre que no me n’havia creat cap. Sorprès, ell va preguntar el perquè i jo li vaig respondre que era la millor manera de no sentir-me decebuda quan després la realitat no era com me la imaginava…

Ara ja fa uns quants anys d’aquella entrevista i encara em pregunto si és necessari i bo tenir expectatives. Per això, he fet una llista per aclarir-me les idees.

Expectatives sí.

Preparació: Tenir una idea del que et pots trobar, t’ajuda a preparar-te, tant si és bo com si no ho és. Valores els aspectes positius i negatius d’allò que t’has imaginat i treballes per estar preparat quan passi, si passa.

Alhora que et fas una idea del que vols que passi, també visualitzes la teva manera de resoldre-ho. Imagines què faràs i què diràs en aquella situació. Veus les teves potencialitats i les teves mancances i pots actuar per tal de potenciar allò que desitges.

Les expectatives són una expressió d’allò que realment busques, del que t’agradaria. Normalment el que imaginem és quelcom positiu, el que volem que passi. Per tant, quan les expectatives no s’acompleixen, t’és més senzill decidir què no vols, o què necessites canviar.

La il·lusió s’alimenta d’expectativa. La il·lusió et predisposa a tenir una certa actitud. Quan l’expectativa no s’acompleix, la il·lusió decau, per això una porta de la mà a l’altra. L’actitud, tocada per una desil·lusió, és més complexa de modificar, que no impossible.

Expectatives no.

No tenir una idea exacta del que vols que succeeixi et porta a estar més atent a la situació que vius. Res és massa previsible (perquè no t’ho has creat al teu cap) i per tant, la teva ment està més oberta i alerta. És una forma d’estar present, de tenir atenció plena.

No t’emportes tantes desil·lusions quan res és com hauria de ser o com t’ho imaginaves. Acceptes que les coses són com són. I si vols, treballes per canviar-les.

Vas com en “punt mort”, com un dispositiu electrònic en mode “stand by”. Sembla que estiguis a l’espera del que et porti la vida. Atent sí. Però com si no t’importés massa res. Podríem dir una forma de fluir amb l’estat en el que et trobes. Agafes la planxa de surf i et plantifiques dalt de l’onada, sense valorar si és correcte estar allí, si és massa gran per a tu…  Treballes per fer-ho el millor possible, no caure de la planxa i arribar a la sorra sa i estalvi, gaudint de l’exercici i de les vistes.

Penso que la solució òptima, com moltes coses a la vida, és escollir el camí del mig. És a dir, no deixar-se portar massa per les il·lusions sense fonament sense perdre la quantitat òptima d’il·lusió necessària per engegar o continuar qualsevol projecte o acció desitjada. 

M’agradaria saber la teva opinió sobre el tema. Pots deixar els teus comentaris i estaré encantada de llegir-te. 

Salut i gràcies!

Montse Andreu Magarolas

Foto de Serkan Göktay en Pexels

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s