lletres H, O, P i E

2021: UN ANY PLE D’ESPERANÇA

Ja ha quedat enrere l’any passat. Un any més, però un any diferent. Dotze mesos, nou dels quals els hem passat en un altre paradigma. Una vida que ha florit de nou, però també que ho ha fet diferent. La pandèmia ens ha obligat a posar-nos les piles per tractar d’adaptar-nos a allò que passava, i passa, fora de les nostres llars.

Així doncs, hem hagut d’agafar el toro per les banyes, uns més que altres. Però a gairebé tothom li ha trasbalsat, en una manera o altra, la vida.

Lluny d’oblidar-ho, cal mirar enrere per saber què en podem treure de bo d’aquesta situació que ens ha tocat viure.  Mirem-ho amb més detall, tot plegat. A continuació us exposo els quatre aprenentatges o recordatoris més importants que penso que ens ha deixat el 2021.

Lliçó núm.1: Som forts.

Hi ha qui diu que el 2020 ens ha fet més forts. Alguns de vosaltres probablement heu viscut situacions que us han posat en tensió, entre l’espasa i la paret, amb els pèls de punta o amb les emocions a flor de pell. Tothom ha fet el que bonament ha pogut. Segurament, com diuen alguns cartells motivadors que venen a les llibreries, som més forts del que realment pensem. Aprofitem doncs aquesta fortalesa per tirar endavant projectes (grans i petits) que abans no ens haguéssim atrevit a iniciar. 

La força bé de dins, no te la dona ni te la treu ningú. És únicament teva. Tu decideixes quan la treus a passejar. Les situacions que ens posen al límit augmenten l’adrenalina i la potència sembla que surti sola. Però no és únicament l’adrenalina. És la voluntat de contribuir, de superar, d’ajudar, de cuidar… que surt del cor i de l’ànima de les persones. Hem vist i veurem encara persones egoistes, però també hem pogut veure la grandesa i la fortalesa que els éssers humans tenim. Així doncs, recordem que som més forts del que pensem. Segur. 

Lliçó núm. 2: Ens necessitem.

Si alguna cosa ens ha portat el confinament és adonar-nos de la necessitat del contacte i tracte amb els altres. Necessitem socialitzar, xerrar, mirar, somriure, tocar… els altres. Quan no ho hem pogut fer, o només a través d’un mòbil o un ordinador hem estat plenament conscients que som animals socials. I no només per la distància que ens hem hagut de tenir amb amics i familiars. Hi ha un altre fet que ens demostra que ens necessitem. 

Els investigadors han estat capaços de crear una vacuna, no una, vàries, en un temps rècord. Quan moltes persones es posen a treballar, molts desinteressadament, i comparteixen informació per avançar, els resultats arriben abans. Ha passat amb la vacuna, però és un fenomen que passa a tot arreu on hi ha un grup de persones. Si el grup esdevé un equip, s’avança més i s’arriba més lluny. 

La pandèmia passarà, però encara hi ha molts altres mals al món que solucionar. Col·laborem doncs per solucionar-los. Quan hi ha voluntat i cooperació, gairebé tot es pot fer. Quan només hi ha competència no. 

Lliçó núm. 3: Som emoció.

Si alguna cosa ha tingut protagonisme durant aquests mesos, des del meu punt de vista, han estat les emocions i els sentiments. De fet, hem pogut viure una gamma molt àmplia d’aquests: desconcert, soledat, por, tristesa, ràbia… però també esperança, il·lusió, pau, tranquil·litat… Tant de bo aquesta experiència ens serveixi per aprofundir-hi. Està bé sentir tot això. Perquè les emocions venen i van. I no les podem controlar. Les podem sentir i deixar-les fluir. I també preguntar-nos perquè han aparegut. I aprendre quines són les coses que ens afecten més i menys. I conèixer què ens va bé, per estar tranquils i què no. Protegir-nos també d’escoltar a segons qui, o segons què, per pura higiene mental. Saber dir prou. Això també és un entrenament. I hem tingut dies per practicar. I nits. 

M’agradaria que, quan passi tot plegat, tinguem també present que som emoció. I que, com a societat,  no ens tornem de ferro o de gel un altre cop. Espero que el glaç s’hagi començat a desfer per sempre. 

Lliçó núm. 4: Res és segur.

La incertesa ja és una companya de la meva vida des de fa un cert temps. I he de confessar que, fins i tot, m’agrada. No saber què passarà té un no sé què que m’enganxa. Sóc conscient, però, que hi ha persones que pateixen molt. Els agrada tenir-ho tot controlat i saber amb què poden comptar i amb què no. Però la pandèmia ha demostrat que la incertesa és una companya de viatge de la que no ens podem desfer mai del tot. De la nit al dia, la vida et pot canviar per complet. I si no que li diguin a algú que ha patit una desgràcia que no veia venir. És per això que és tan important aprendre a viure el moment present. Al cap i a la fi el moment present és l’únic que tenim del cert. El passat ja no hi és i el futur encara ha de venir. Aprendre a viure i a gaudir de l’aquí i ara és tan imprescindible com l’aire que respirem. Atenent l’aquí i ara podem apreciar allò que realment és important en la nostra vida. Cadascú la seva. Vivint en l’aquí i ara vivim. És simple. És ichigo-ichie

Els teus aprenentatges

Segur que tu que em llegeixes, tens també els teus aprenentatges particulars. Si vols, pots compartir-los en els comentaris. M’encantarà llegir-te i saber perquè t’ha servit viure tot això que has experimentat durant aquest passat 2020. Hi ha qui parla del maleït 2020. Dels anys dolents segurament en podem aprendre més que dels bons. Perquè ens han posat a prova, contra les cordes, fent-nos sortir del que habitualment vivim. 

Desitjo que aquest 2021 et posi també contra les cordes, en sentit positiu, perquè puguis aprendre allò que encara no portes incorporat. I així puguis créixer com a persona. Si tu ho fas, la societat també. I per tant, també la humanitat progressa. El 2021 està ple d’oportunitats, de capsetes de regal per obrir, i omplir. La manera com ho facis, depèn de tu. Sigui com sigui, que ho facis sempre des del cor. 

Montse Andreu Magarolas

Foto de Lynnelle Richardson en Pexels

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s