Ara més que mai hem de mantenir aquesta anomenada distància social. Una distància que es pot interpretar de diverses maneres i pot ocasionar unes quantes discussions. Però aquest no és el tema del qual vull escriure. L’objectiu d’aquestes lletres és el respecte. Respecte davant què? Respecte a qui?
Parlo del respecte a les altres persones. Ahir vaig anar a la platja. Vam seure al costat d’una família amb dues criatures petites. Al veure’ns, la mare va fer una línia amb el peu per separar el que representava “el seu territori” del nostre. A continuació, va indicar als seus fills que no havien de jugar passada aquesta línia. Clara i concisa. I afegiria també l’adjectiu d’efectiva, ja que les criatures molt obedients, no van parar de jugar i de respectar les indicacions de la seva mare.
En veure com feia la separació, jo vaig interpretar-ho com un senyal de respecte. També podria veure’s com un senyal de protecció vers la seva família. L’important és el que jo vaig sentir vers aquell gest (tant de la mare, com dels petits i el pare): un acte que promou el respecte entre iguals. Un acte que protegeix tant els drets dels uns com dels altres de gaudir d’uns quants metres quadrats de platja. Un acte d’acceptació de la situació actual i de prevenció de mals majors. Un acte d’educació i d’exemple vers els seus petits. Un acte que penso caldria imitar. Més enllà de la distància que promou marcar una parcel·la de sorra a terra.
Hi ha qui seu a la taula de casa amb mascareta, per a protecció de la resta. Hi ha qui decideix fer petons i abraçades. Hi ha qui porta la mascareta a la mà, per si de cas li convé posar-se-la… i tantes i tantes possibles variants a tots aquests actes que ara, malauradament, estan a l’ordre del dia.
Simplement voldria remarcar que cal emfatitzar el respecte vers l’altre individu, vers la seva decisió. Que tots som lliures de fer el que vulguem (en principi), però que les nostres decisions i llibertats tenen influència en la salut (i també en la vida) de les altres persones.
Per això, cada cop la línia del respecte s’ha de fer notar amb més força que mai.
I en tot moment, si algú gosa posar el peu a la nostra parcel·la sense permís, parar-li els peus i indicar-li on és el nostre límit. No només pel que fa al Covid i a la seva propagació, sinó també en tots els altres aspectes de la nostra vida.
Montse Andreu Magarolas
Foto de 𝐕𝐞𝐧𝐮𝐬 𝐇𝐃 𝐌𝐚𝐤𝐞- 𝐮𝐩 & 𝐏𝐞𝐫𝐟𝐮𝐦𝐞 en Pexels
Hola! Estic totalment d’acord, però, i no és cosa teva, discrepo del malaurat terme “social”, quan el que hem fet i hem de fer és un distanciament “físic”.
Encara no entenc el perquè d’aquesta expressió…
Ben vist Joan Carles ! Jo tampoc en sé l’origen