Des de fa una setmana i escaig, sóc a casa amb una sensació estranya. Segurament com tots vosaltres…Una sensació de diumenge continu, una sensació de “dia de la marmota” que es repeteix cada matí. 

Pendents de les notícies i de les continues limitacions de moviment que cada vegada ens empenyen més a restar (gairebé immòbils) dins la llar. 

Una sensació, que passada la primera setmana, ja apunta a que serà llarga. Una situació de confinament que pocs esperàvem i menys desitjàvem. 

Una situació que treurà, sens cap mena de dubte, el millor de nosaltres però també el pitjor. Quan els dies vagin passant, la paciència, la possible gràcia que ens fa estar tots junts a casa, s’esvairà. És llavors quan hem d’estar més atents. Perquè aleshores, la paciència se’ns haurà acabat i haurem de treure forces d’un altre lloc. De la nostra actitud, de la nostra voluntat, de la nostra motivació, del tenir present a cada minut que fem el que fem perquè el nostre objectiu és molt més gran que nosaltres. El nostre objectiu és SALVAR VIDES !  

Segurament, no heu tingut mai (a no ser que treballeu en l’àmbit de les emergències) un propòsit tant elevat, tant gran i tant bonic com aquest: Salvar Vides!. 

És quan les forces davallin que haurem de recordar-nos mentalment el nostre objectiu comú. És allò que ens donarà forces. Saber que estem junts en aquesta batalla. I que la unió fa la força ja ho sabeu. 

Per això, no oblideu de:

• Respirar profundament de tant en tant (tant simple i tan beneficiós que és).
• Cuidar el vostre cos (exerciteu-lo i alimenteu-vos millor que mai)
• Fer higiene mental (reviseu quines notícies veieu, quant de temps hi dediqueu, de què parleu, en què penseu…).
• Seguir les indicacions sanitàries i protegir-vos adequadament: cuidar-vos a vosaltres és cuidar la resta de població també. 
• Atendre a les persones que us poden necessitar.
• Jugar i divertir-vos.
• Aprendre quelcom nou.
• Descansar.
• Parlar amb els vostres amics i família i fer-ne de nous.

Tothom diu que venen dies molt complicats. Quan marxi la calma exterior, recordeu que podeu calmar-vos interiorment amb tècniques de relaxació, practicant mindfulness, cantant mantres, fent ioga o qualsevol altre exercici…. 

Quan la ment està inquieta i sentim emocions desagradables, ens queda el COS sobre el qual podem actuar. Tot allò que l’afecti, repercutirà també en la ment i en les emocions: perquè no un bany d’aigua calenta? O un massatge relaxant? O una sessió d’abdominals? O una estona de zumba? Què tal agafar una mica de farina i fer algun pastís? Embruta’t les mans…! 

I sobretot, sobretot, sobretot… tingues present que la teva ment et pot fer caure en el més gran dels pous o et pot donar ales per sortir d’aquesta situació més fort/a i més resilient que mai. El poder és a dins teu. La forma en què en facis ús, depèn només de tu. 

Que la força ens acompanyi! 

Montse Andreu Magarolas.

Foto de Jeffrey Czum en Pexels