Conec persones que porten olleres. De fet, jo mateixa, mentre escric aquestes línies, veig les lletres com van apareixent a través d’un parell de vidres. Miopia i estigmatisme. Res fora de l’habitual. Però no parlo ben bé d’aquestes olleres físiques. Si no que es tracta més aviat d’una metàfora. És a dir… de les “olleres” que ens posem cada matí per veure-hi a través. 

Dit d’una altra manera, parlo de l’actitud, de la capacitat de fixar-nos en una cosa o en una altra. D’usar a favor nostre aquesta capacitat que té el cervell tan estupenda: l’atenció selectiva. 

Experiments per a tots els públics

Segur que alguna vegada t’has comprat un cotxe nou, o unes vambes, o una bossa de mà… o el que sigui. Quelcom que t’ha fet molta il·lusió tenir. Has invertit temps a veure tota l’oferta de la botiga. Has consultat amb el coixí. Has fet comparacions múltiples… I finalment, ja tens allò que tanta il·lusió fa. 

I surts al carrer per estrenar-ho, i tot content, comences a fixar-te en els peus dels altres (si has comprat unes vambes)… i, malauradament, te n’adones, que hi ha moltes altres persones com tu, que també les porten… Quina mala sort! Com és que no te n’havies adonat abans? Tu que pensaves que series l’única del teu barri, de la feina, o de la classe que les portaria… i resulta que no….

Estigues tranquil/la. No hi ha cap conspiració en contra teu per fer-te sentir malament. Senzillament és que el teu cervell ha funcionat a la perfecció. Tu mateix/a li vas donar les “instruccions” de fixar-te en “aquelles vambes”, perquè vas estar estona mirant-te-les i gaudint de com seria portar-les posades. Has alimentat el teu cervell amb aquella informació i ara, simplement, te la retorna. 

Ho has experimentat alguna vegada? Segur que sí. Llavors, ja tens dins teu la prova que és importantíssim atendre a les ordres que (conscient o no) li dónes al teu cervell.

Com puc usar el cervell al meu favor? 

Però tornem al principi, en què parlava d’olleres. Les olleres vindrien a ser l’estil d’ordres que tu li dones al cervell. Per exemple:

• Olleres de color gris: podria venir a dir que vols que et mostri tot allò que no funciona prou bé. 
• Olleres de color rosa: podria venir a dir que vols que t’ensenyi tot allò que desprèn amor (si l’amor es pot pintar de color rosa, per a tu…).
• Olleres de color verd: podria venir a dir que vols veure tot allò que sigui positiu al teu voltant.
• Etc, etc.

Hi ha persones que s’entesten en demanar-li al cervell que li mostri tot allò que els falta. Imagina-t’ho. Com seria si li donessis l’ordre: “mostra’m tot allò que em falta a la vida”. I llavors, imagina el resultat. Tot el sant dia veient allò que no tens! Quin tipus d’humor creus que tindries? Com seria la teva actitud si constantment veus (perquè li has demanat al teu cervell) allò que no tens? Probablement et sentiries trist/a, deprimit/da…

Revertir estats d’ànims pèssims

Ara, imagina el cas contrari. Com seria la teva vida si li demanessis al cervell: “mostra’m el bo que hi ha a la meva vida”? Com canviaria la pel·lícula, oi? Sí, canviaria, i molt. Perquè en tot moment tindries present el bo que hi ha a la teva vida i et sentiries afortunat/da i feliç.

Si no t’ho acabes de creure, prova-ho. Durant una setmana. Dia rere dia. Demana-li al teu cervell que t’ajudi a tenir un millor humor i una millor actitud davant la vida. I després, valora’n els resultats. Creus que paga la pena provar-ho? 

Montse Andreu Magarolas

Photo by Dany Ochoa from Pexels