Quan sento la paraula LLIBERTAT, sovint em ve a la ment una imatge de natura, de paisatge d’alta muntanya, on hi ha molt d’aire net i pur per respirar, on tothom té el seu espai per poder estirar ben fort els braços cap amunt i sentir-se “lliure”, ni que sigui per uns moments. 

No hem pogut escollir el país on hem nascut, ni la família que ens ha donat la vida, ni tan sols el nostre nom (a no ser que ens el canviem, de grans). Tampoc hem pogut escollir l’època, ni la situació econòmica que ens ha “tocat” viure. No podem escollir quin metabolisme tenir, o quines malalties patir. Hi ha infinitat d’opcions que mai seran al nostre abast per poder canviar-les. 

El que ens passa a la vida, pot tenir un motiu clar, o no. Pot ser conseqüència d’algun acte que hem fet en el passat, o no. Pot ser heretat, o no. Pot ser per atzar, o no. 

Sigui el que sigui el que ens passi, el que SÍ que podem escollir, és la manera com acceptar-ho, com afrontar-ho o com transformar-ho si no ens acaba d’agradar. És aquí on comença la nostra LLIBERTAT amb majúscules. I és aquí on ens tocarà arromangar-nos les mànigues de la camisa i posar-nos a treballar. 

Sovint usem la queixa, que ens permet depurar responsabilitats en altres i així no haver d’assumir el rol principal, el paper d’actor o actriu principal en la pel·lícula de la nostra vida. És el més senzill de tot. Em queixo, em faig la víctima. 

Probablement tot el que ens succeeix no és a conseqüència d’un error nostre. L’atzar i les múltiples variables que existeixen juguen al Tetris. I ens toca el que ens toca. 

Què fa que una persona progressi més que una altra? 

Quants cops heu vist com algú, que aparentment tenia molts factors en contra, aconsegueix bons resultats?

Penso que la resposta recau en l´ús que fa de la seva LLIBERTAT. Com a elecció conscient tria un camí i camina per ell, independentment del punt de sortida que es trobi, dels companys de viatge o de si porta més o menys recursos a la seva motxilla. 

És qüestió d’actitud, de voluntat, de pensament positiu. D’escollir en cada moment, de forma conscient, què crec que és el millor, tenint en compte d’on vinc i cap a on vaig. Sense tirar pilotes fora, assumint errades per aprendre’n d’elles. Treien un aprenentatge de cada capítol. Per avançar, encara que sigui a pas de puça, cap allà on cadascú vol anar. 

Exercir la LLIBERTAT, comportarà una sèrie de renúncies. És clar. Cada elecció és una renúncia:

• a perdre una oportunitat
• a no tenir por d’equivocar-se
• a què diran
• a deixar amistats enrere…

És important, que de cada renúncia, no ens quedem en només allò que hem perdut. Hem perdut quelcom per guanyar quelcom millor. La vida és canvi i una constant elecció quant hom és conscient del que vol, treballar per arribar-hi i assumeix la responsabilitat plena dels seus avanços o retrocessos. Altrament, si no som nosaltres qui decidim, hi haurà qui ho faci per nosaltres: algú proper, el teu cap, la societat de consum… 

Com sempre, només depèn de tu! 

Montse Andreu Magarolas