Tornar a començar. Hi ha qui sent aquesta proposta i s’horroritza de pensar-ho… Amb tot el que he fet per arribar fins aquí? Ni somniar-ho. 

Tornar a començar. Vols dir canviar, experimentar, fer-ho diferent, en un altre indret, amb gent diferent? Sí!!! On s’ha de signar?

Tornar a començar. Hi ha encara una altra opció. La de continuar. L’opció de prendre com a referència el que has fet anteriorment per projectar-ho cap al futur en una altra direcció. 

En quin dels tres casos t’identifiques tu?

Qui no ha pensat alguna vegada, ni que sigui somiant en veu alta, en agafar quatre coses i marxar a l’altra punta de món? Potser, fins i tot, ho heu fet i tot. Però encara que decideixis marxar i començar de nou, és ben bé que et serà impossible deixar-ho tot enrere. Perquè allà on vagis portaràs totes les experiències que has viscut anteriorment; portaràs tot allò que saps i tot allò que desconeixes; portaràs tot el teu sistema de creences; portaràs tots els teus valors, les teves virtuts i les teves debilitats… 

Tal com explica Robert Dilts amb els seus nivells neurològics, alterar el nostre entorn i modificar els nostres comportaments només són les primeres capes de ceba dels canvis a fer si volem provocar una veritable revolució interior. El que vindrà després és fer les coses de forma diferent. Però per a mi, el veritable canvi comença quan hom es qüestiona el seu sistema de creences i decideix destriar amb quines es quedarà i quines rebutjarà. Ningú diu que sigui fàcil posar en dubte tot allò que, conscientment i inconscientment, has cregut com a certesa fins al dia d’avui. Fàcil no ho és. Hauràs de confrontar-te amb tu i, probablement, amb persones del teu entorn més proper. Per això, cal que ho facis amb consciència i et donis el temps per treballar-ho atentament. 

El teu sistema de creences guia, com a un conductor expert, la teva conducta. La teva forma d’actuar condiciona, en certa manera, els resultats que obtindràs. Per tant, si vols obtenir resultats diferents, cal canviar la manera d’actuar i, per tant, també aquelles creences que fins ara et fan comportar de tal forma. Pots començar a aprofundir en les teves creences, llegint aquest post sobre les creences que ens limiten. 

Beneficis de tornar a començar 

Encara que escullis quedar-te en el mateix lloc a viure i no marxis, pots tornar a començar sempre que vulguis. Per a mi, implica més un canvi d’actitud que no pas de lloc físic. Entenc, però, qui tingui la necessitat de marxar ben lluny. La distància (que no tot ho cura) pot ser un catalitzador donades les noves perspectives que s’adopten al tenir davant una cultura diferent, un clima estrany, un menjar nou o un paisatge enlluernador… 

Què et podria comportar escollir al punt de partida de la teva cursa particular per la vida?

Eus ací algunes opcions:

• Prendre consciència de l’afortunat/da que ets. Atendre a la simplicitat d’allò que t’envolta i apreciar-ho des de la contemplació i l’acceptació. En definitiva, ser més feliç cada cop. 

• Escollir amb quines persones vols compartir el teu temps. Som resultat, entre altres coses, de les persones que ens envolten. Escollir unes o altres ens pot condicionar la vida (per a bé o per a mal). 

• Donar-te l’oportunitat de ser tu mateix/a de nou. Potser durant el camí has hagut de perdre, inconscientment o conscientment, part de la teva essència. Posar un punt i a part a la teva vida pot ser una bona excusa per treure’t tota la pols que dus damunt i així tornar a brillar com el primer dia. 

• Decidir el camí. No deixar-te portar per els corrents o els vents que bufen aquí o allà. Aturar-se per pensar què vull fer en realitat. No importa si encara no ho saps. El que sí importa és que seràs tu, i no els altres, qui decidirà si es dóna un pas endavant, un pas al costat o un pas enrere. A consciència. 

Per què reinventar-se o canviar és tan difícil?

Ara ja saps que tornar a començar et pot comportar certs beneficis. Això agrada a tothom. El que no agrada tant és la sensació que es té just abans de posar l’stop. De vegades, només situacions extremes ens porten a posar fre (malalties, familiars que marxen, la pèrdua del treball, un divorci…). És en aquest punt on l’exterior ens avoca a posar, per fi, el fre de mà per a decidir de nou el camí. 

Però hi ha vegades que res extern ens empeny, si no que és quelcom interior. Digues-li intuïció, digues-li consciència… Li diguis com li diguis és aquella veueta que et diu que t’ha arribat l’hora d’agafar el timó de la teva vida. Quan ens passa això, sentim una espècie de vertigen, com si anéssim a caure per un penya-segat. Sabem que hem de fer el pas. Inclús potser veiem ja els beneficis de fer-lo. Però la por, de nou la por, sempre la por, ens paralitza. 

L’única manera de vèncer la por és fer-hi front.

Les emocions no les podem aturar. Si ens toca sentir por, és això el que tindrem. El que sí que podem escollir és què fer amb aquesta por. El que sí que podem decidir és si deixarem passar l’oportunitat per canviar o, aquest cop no, pujarem al tren, respirarem profund i farem un salt endavant…

Montse Andreu Magarolas