A la vida, hi  ha dos tipus de persones: les que sempre troben algun motiu per celebrar i les que no.  Dos grans grups amb dues filosofies de vida completament diferents. 

Els primers, segur que en coneixeu algun, o potser en sou vosaltres, sempre estan a punt per fer festa. Són persones agraïdes, perquè la vida al seu costat és fàcil. T’agrada estar amb ells. 

Els segons, en la meva opinió més nombrosos, no és que no celebrin res, però els costa bastant més. O almenys no ho expressen enfora. No sé si m’explico. Són aquells que, amb prou feines, celebren el seu aniversari. Potser amb l’excusa que no els agrada fer anys perquè es recorden a ells mateixos que ja són massa grans… Són persones més aviat introvertides, amb moltes pors i potser inseguretats. Sembla que els faci respecte celebrar perquè en qualsevol moment la truita se’t pot cremar…

Motius per pertànyer al grup dels qui ho celebren tot.

Com ja haureu endevinat, em decanto per sumar-me als del primer grup, els qui ho celebren tot. Les raons són múltiples i variades. Eus aquí unes quantes:

• Celebrar-ho tot perquè la vida és curta. Avui, que encara som vius, som a temps de celebrar que respirem i que som capaços de fer el que vulguem amb la nostra existència. 
• Celebrar-ho tot perquè som mereixedors de tot el que és bo que passa al nostre voltant i del que en som també partícips: el triomf del teu equip, l’inici d’una feina nova, el canvi d’estació, l’adéu d’aquell amic que marxa a treballar a l’estranger… Passen tantes coses… I moltes són boniques, encara que, en un primer moment no ens ho semblin. Si un amic se’n va, em puc sentir trist perquè estaré un temps sense veure’l però també puc alegrar-me’n per ell i saber que aquesta marxa el farà feliç. Per això ho celebro també. 
•  Celebrar-ho tot perquè tot és en si un regal. Des del mateix moment de néixer, la vida ens la van regalar (no ens l’hem de “guanyar” perquè ja és nostra). És la nostra obligació fer honor a allò que se’ns ha entregat sense demanar compensació. 
• Celebrar perquè sí, perquè ens agrada allò que provoca el simple fet de celebrar. Penseu-hi un moment. Convoques a algú, o a tu mateix, a celebrar quelcom. Instantàniament, l’actitud dels convocats es tenyeix de color de festa (gran o petita, és igual). El fet és que amb una celebració el més probable és que, almenys a l’inici i si pot ser al final també, l’ambient sigui d’alegria i les persones tinguin ganes de gaudir de la companyia, del menjar, del paisatge, de la música, de la conversa … del que sigui, però gaudint. 
• Celebrar per abandonar la queixa. Un acte lingüístic al qual estem massa acostumats i que no comporta res més que negativitat i caure en un cercle viciós de què és difícil sortir-ne. Celebrem que som responsables d’escollir la mirada amb què interpretarem allò que ens passa. 

Segurament tu tens moltes més raons per celebrar que no han sortit en aquesta petita llista. Et convido que les expliquis al final d’aquest article, a l’apartat dels comentaris.

Com decidir si vull canviar de visió.

Fins aquí sabem doncs que hi ha persones que celebren més que d’altres. Hem parlat també d’algunes raons per celebrar. Però i si pertanys al grup núm.2? I si ets dels qui els costa celebrar? No pateixis, tot té solució en aquesta vida. 

La primera pregunta que t’has de fer és: vull canviar de grup? Si la resposta és SI, llavors mira d’esbrinar els motius pels quals vols canviar. Si et costa trobar-ne, imagina’t que han passat 10 anys des del dia d’avui. Quins canvis a millor i a pitjor poden ocórrer a la teva vida si passes del grup 1 al grup 2? 

Si fent aquest petit exercici descobreixes que SI, que vols ser de les persones que senten que a la vida tot és motiu de celebració (o gairebé tot), enhorabona! Ja tens la primera cosa a celebrar! Celebra la teva decisió de canviar a millor. 

Ull! Si responent les preguntes descobreixes que no paga la pena passar del grup 1 al grup 2 perquè els beneficis que aconseguiràs no et convencen, atura’t aquí. No hi ha res pitjor que mirar de canviar alguna cosa de la teva vida si no n’estàs plenament convençut. Mira! Ja tens una cosa a celebrar també! Celebra que has decidit que no vols canviar!

Camins que condueixen a realitats diferents.

Arribats en aquest punt, cal que ens centrem ara amb les persones que se n’han adonat que volen canviar. Com ajudar-les a que fer que puguin anar trobant raons per celebrar? A continuació trobaran algunes portes d’entrada… A veure quina porta és la que condueix al seu destí:

• Cada nit, abans d’anar a dormir, anotar en una llibreta 3 coses per les quals se senten agraïdes. No cal que siguin grans coses. Podem agrair des del simple cafè de l’esmorzar, fins que el veí ens ha esperat al replà per agafar junts l’ascensor. Passat un mes, revisar tot allò que hem anotat a la llibreta i fer la reflexió següent: tinc motius per celebrar quelcom?
• Imaginar com seria la seva vida sense una cosa /persona/ lloc que aprecien molt. Per exemple, si t’agrada nedar al mar, com seria viure en un lloc allunyat de la costa? 
• Atura’t un instant pel carrer i observa alguna persona que tingui certa dificultat que tu no tens. Com seria viure la teva vida, per exemple, sense escoltar-hi gaire? 
• I si haguessis nascut a l’època dels romans? O a l’antiga Grècia? O potser en un altre continent? Com seria la teva vida aleshores? 

Com hauràs comprovat, hi ha mil maneres de poder trobar motius per celebrar. El més important de tot, però, és canviar la teva mirada.

No podem canviar les circumstàncies externes que ens rodegen. Sí que podem canviar el que fem amb allò que ens passa i el color amb què volem tenyir la nostra visió del món. 

Tweet

Com sempre, la decisió és a les teves mans. Ho celebrem? 

Montse Andreu Magarolas