Quant de temps fa que no et poses una medalla?

Recordo que, quan era petita, el Màgic Andreu anava per aquests mons de Déu posant-se medalles cada cop que un truc de màgia li sortia correctament. En alguna ocasió, utilitzo aquesta tècnica de “posar-se medalles” per treballar el reconeixement propi. 

Per què penso que és tan important? 

Molts de nosaltres potser no hem rebut els reconeixements que ens mereixíem. I no parlo d’un premi, o un augment de sou. No. Parlo de reconeixements senzills i sincers d’una feina ben feta, d’un treball realitzat que ha donat fruits.

Quan pregunto als assistents a les meves formacions quant de temps fa que algú no els fa cap reconeixement, comencen a prendre consciència que, potser, ja és hora que no esperem dels altres allò que no ens donem a nosaltres mateixos. Així que, com feia el Màgic Andreu, els animo a construir-se la seva pròpia medalla. 

La medalla

És un “premi” a una trajectòria de vida. Tots tenim obstacles que hem superat i que ens han permès arribar al dia d’avui. Tots som mereixedors d’aquest reconeixement de la nostra vàlua.

Si no reconeixem el valor propi, els altres tampoc el veuran en nosaltres. 

Un cop elaborada la corresponent medalla i anotat el motiu pel qual la mereixem, es procedeix a l’entrega i col·locació d’aquesta. És llavors quan la resta de companys que formen el grup fan el seu petit homenatge a aquella persona. Potser és el primer cop que un grup (més o menys nombrós) els aplaudeix. És divertit veure les cares d’alegria i felicitat que, per una estona, tenen tots els “premiats”. 

Un moment diferent, que emociona en moltes ocasions, i que serà recordat passat un temps. 

Però, a vegades, no són tot flors i violes. Sovint hi ha qui es bloqueja. Són persones que no es creuen mereixedores de cap medalla. Miren enrere i no troben res. Ben segur que han fet quelcom que pot ser premiat, però elles no ho veuen així. 

En aquests casos, probablement hi ha una creença limitant inconscient que no els fa SER MEREIXEDORS. Pots aprendre més sobre d’altres creences limitants amb el llibre “21 creences que ens amarguen la vida” de Daniel Gabarró i Nives Machín. Fes clic aquí per veure’l.

Si tu ets una d’aquestes persones que no es creu valuosa per rebre cap reconeiment, revisa el teu sistema de creences i comença a donar-te valor. 

• Dóna’t permís per gaudir de la vida, 
• Dóna’t permís per rebre dels altres amor, 
• Dóna’t permís per trobar una nova feina. 

Donar-se permís és el primer pas. 

• Creus que tens mala sort perquè no obtens allò que voldries i per això et sents decebut/da? 

• Voldries sentir tranquil·litat i per això t’aïlles dels altres per a no confrontar-te amb ells? 

Si ho desitges, et puc ajudar a tu, que no et sents mereixedor/a de les coses bones de la vida, a augmentar la teva autoestima i a donar-te valor, encara que ara pensis que no tens res d’apreciat en tu. Escriu-me a: montse@movingcoaching.cat i comencem a treballar-hi. Creus que paga la pena? Jo penso que sí.

Montse Andreu Magarolas