Avui us vull parlar d’un concepte japonès que em té el cor robat. És Ichigo-Ichie. D’ençà que vaig escoltar per primer cop aquestes paraules en un programa de ràdio no he pogut parar de pensar-hi. És per això que m’he fet amb el llibre que porta per títol aquestes mateixes paraules, al principi, difícils de recordar: Ichigo-Ichie.

Quin és el seu origen?

Com sabeu, el japonès s’escriu a través de signes i per això és complicat, sovint, trobar la traducció exacta. Exactament significa “un cop, una trobada” o també podríem dir “en aquest moment, una oportunitat”, tal com ens ho relaten l’Hector García i el Francesc Miralles en el seu llibre, recentment traduït ja a vàries desenes d’idiomes.

La filosofia que hi ha darrere aquest concepte és la de viure el moment present, com un moment únic, que no es repetirà mai més. Ichigo-Ichie prové de la cerimònia del te, en la que es convida als participants a gaudir del te, de la conversa, dels estris per preparar el te, de l’escolta… i a trobar-se plenament presents, vivint amb la màxima consciència possible el moment.

Per fer-ho, cal deixar totes les possibles distraccions enrere (mòbils, soroll de cotxes, música…). Es necessita un ambient de calma per poder concentrar-nos i posar focus en allò que realment estem vivint. Per això, les sales de te originàries són recintes petits, amb poca o cap decoració i amb els estris només imprescindibles per realitzar la cerimònia del te.

Portar l’Ichigo-Ichie al segle XXI

Els occidentals no estem acostumats a aquest tipus de cerimònies del te. Aquest fet no implica, però, que no puguem aplicar-ne la filosofia. Els autors del llibre conviden als lectors a practicar una versió moderna de la cerimònia del te per integrar-ne el significat.

Cal seguir una sèrie de normes:

• escollir un lloc adequat,
• en un ambient relaxat,
• amb un te de gran qualitat
• i amb uns participants que coneguin la necessitat de mantenir l’atenció plena i gaudir del respecte vers els altres i del plaer de la conversa.

Aquesta, és una manera com una altra de portar a la pràctica l’art de viure Ichigo-ichies… Sentir-se present: en cos i ment, posant tots els sentits a favor de l’experiència i esdevenir coneixedors que, aquell moment, no es tornarà a repetir MAI MÉS.

Desitjo que, al llarg de la vostra vida pugueu abraçar molts moments Ichigo-Ichie i que els podeu compartir amb aquells coneguts i desconeguts que estimeu. Així, quan arribem al final de la vida, podrem somriure i recordar-los i sentir-nos plens per haver viscut tant.

Montse Andreu Magarolas