“És quan dormo que hi veig clar“, diu un dels versos del poema de J.V. Foix, el periodista, poeta i assagista català del segle XIX. Exactament! Tancant els ulls…

I si tanques els ulls i comences a viure de nou?

Sovint, acostumem a valorar la realitat a través del què veiem (o creiem que veiem) d’ella. Però la “realitat” és molt més d’allò que el nostre limitat sentit de la vista ens pot ajudar a interpretar. A banda dels ulls, tenim també quatre sentits més. Alguns més oblidats que altres, tot depèn de cadascú. Hi ha qui ho toca tot, hi ha qui ho olora tot… Us sona?

La meva proposta d’avui és la següent: tanqueu els ulls. Si voleu, podeu fer l’experiment en un lloc conegut (per exemple, dins casa vostra) o en un lloc aliè (en un parc o al mateix carrer). Proveu de “mirar” de conèixer els objectes que us envolten. En aquesta ocasió, utilitzeu la resta de sentits: tasteu, toqueu, escolteu, oloreu…

Quin tacte té aquest llibre que tens a la teva tauleta de nit?… Quina olor fa la paret del menjador?… Quin gust deu tenir el tronc d’aquest arbre que em dóna ombra cada dia?…

De mica en mica, deixa que teus altres sentits et permetin reconèixer la realitat des d’un altre vessant. Deixa que tota aquesta informació, que fins ara t’has perdut, entri també a formar part del teu coneixement i que conformi també part del que és la “realitat“. Hi ha molt més del que a primera vista (i a segona) veus.

Mentre explores amb els ulls tancats, adona’t també de quines són les sensacions corporals que vas tenint, en tocar la paret rugosa, en olorar aquell prestatge… Sent l’aquí i l’ara.

És possible que durant l’experiència, viatgis a algun lloc llunyà després de sentir determinada olor, o et vinguin al cap vivències del passat, persones que enyores… Connecta amb aquestes sensacions que han acudit a tu a través dels altres sentits. Troba de nou el plaer a través del contacte, de l’olor, del gust… tal com quan menges quelcom deliciós que ha estat cuinat amb amor.

A banda de pensament, som també cos. I el tenim deixa’t de banda. Aquest experiment pot permetre’t connectar de nou amb ell. La ment és sàvia, però no ho sap tot. Les nostres experiències també queden gravades en el cos. I és per aquesta raó que ens convé escoltar-lo més, ni que sigui de tant en tant.

Potser ha arribat l’hora de tornar a percebre el món com quan érem al ventre de la mare, en què l’escalf i les tendres paraules ens permetien, de mica en mica, conèixer el món i sentir-nos vius i presents.

Montse Andreu Magarolas