ATREVIR-SE

Avui, agafo el Diccionari (web) per anar a buscar el significat de les paraules. Com he comentat en altres ocasions, el llenguatge crea realitat, no és innocent. I per això cal que utilitzem les paraules adequades i coneixem què volen dir. Començo pel verb “Atrevir-se” i això és el que passa:

  • Atrevir-se… o dit d’una altra manera: tenir el coratge suficient per a fer l’acció indicada.
  • Coratge: Disposició del cor, de l’ànima. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats.
  • Ferm: que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior.

Així doncs, per atrevir-me, necessito disposar de fermesa de cor, és a dir, mantenir l’equilibri davant un perill, una dificultat externa que vulgui fer-me trontollar en el meu desig de fer l’acció que vull. En altres paraules, necessito la resiliència de la qual parlava en el post anterior.

Per tant, atrevir-me posarà a prova la meva resiliència. Però, què pot estar impedint que m’atreveixi, en realitat? La resposta és clara: la por.

A què solem tenir por les persones adultes?

Segons qui et contesti te’n dirà una, o més d’una en ordre diferent. Independentment d’això, entre les principals pors humanes destaquen:

  • La por a la mort.
  • La por a no ser estimats, a quedar-nos sols.
  • La por a no poder menjar, vestir-nos i tenir una llar.
  • La por a l’èxit.
  • La por al fracàs.

Amb aquestes pistes, pots començar a avaluar, quina és la por que evites quan deixes d’atrevir-te a fer quelcom.

Si vols demanar un augment de sou, però no goses, quina és la por que tens?

Si tens ganes de canviar de feina, però no goses, quina és la por que tens?

Si voldries pujar a un escenari a cantar, però no goses, quina és la por que tens?

Si vols demanar-li a aquella persona per sortir, però no goses, quina és la por que tens?

Si vols deixar aquell grup d’amics que ja no t’omple, però no goses, quina és la por que tens?

No hi ha receptes màgiques per no tenir por. De fet, és una emoció bàsica que serveix per a protegir-nos precisament dels perills. Per tant, si el teu raonament és “ja ho faré quan no tingui por” vas malament. Si ha d’aparèixer la por, apareixerà. No ho podràs evitar. La teva carta guanyadora és reconèixer que tens por i que, tot i això, duràs a terme aquella acció. La teva estratègia ha de passar per acceptar la por i transformar-la (dins teu) en quelcom positiu que t’ajuda a estar alerta, però que no t’impedeix que avancis i progressis a la vida. En altres paraules, gràcies a la por que sents, pots tenir en compte tots els factors que afecten la teva decisió.

Si sents por, ets humà. De la mateixa manera que sents ràbia, tristesa o alegria. O fins i tot fàstic o sorpresa. No deixis que la por tingui més protagonisme que la teva fermesa de cor d’aconseguir allò que vols.

Montse Andreu Magarolas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s