Es parla molt sobre les competències que han de tenir els candidats i/o treballadors d’una companyia per ser adequats a un lloc de treball determinat. Llegeixo algunes de les competències que Martha Alles incorpora en el seu diccionari de competències: comunicació eficaç, pensament estratègic, treball en equip, lideratge… fins a arribar a configurar una llista prou llarga. Hi trobo, però, a faltar, una competència o capacitat. És la resiliència.
En termes científics, la resiliència és la propietat d’un material que permet que recuperi la seva forma o posició original després de ser sotmès a una força de deformació.
Aprofitant la similitud, en termes psicològics, la resiliència d’una persona és la capacitat de recuperar-se enfront de l’adversitat per a seguir projectant el futur.
Coneixent doncs com evoluciona el mercat de treball, els canvis que ja estan succeint i el futur que es pronostica, penso que serà imprescindible per a tots treballar i enfortir la nostra resiliència:
- Per no enfonsar-nos davant situacions adverses I continuar endavant.
- Per sortir-ne enfortits i millors, de les crisis.
- Per reconèixer que dins nostre tenim encara més força i recursos del que ens podem imaginar.
La resiliència en cadascú de nosaltres és un misteri (inicialment). Fins que no ens trobem davant una situació adversa, no la posarem a prova. El millor del cas és que es pot aprendre i reforçar.
Què puc fer si vull incrementar el meu potencial resilient?
Les persones que han patit fortes crisis i situacions adverses tenen els següents hàbits o conductes:
- Revisen les seves creences davant la situació que estan vivint.
- Coneixen les seves potencialitats i les posen en valor.
- Saben quines són les seves limitacions i, per això, demanen ajuda quan ho necessiten.
- Busquen noves maneres d’afrontar allò que els ha tocat viure, noves perspectives. No es queden amb els primers pensaments negatius que els hi venen al cap.
- Creuen que qualsevol situació és bona per aprendre i aprofiten per guanyar recursos interns i coneixements.
- Viuen el moment present i accepten (que no es resignen) al que tenen. Aprofiten l’aquí i ara.
- Saben que l’entorn és important per mantenir la seva capacitat resilient i, per tant, s’allunyen de persones tòxiques o negatives, apropant-se a les que viuen de forma positiva la realitat.
- Tenen clars els seus objectius i es mantenen fermes, tot i que les seves forces decaiguin en moments puntuals.
- Saben riure d’elles mateixes i usen l’humor com a impulsor en èpoques complicades.
- No culpabilitzen a ningú. Són responsables de les seves vides.
Així doncs, per potenciar la teva resiliència, pots revisar en quins punts de la llista hauries de treballar. I com tot, posar fil a l’agulla. Perquè una cosa és la intenció i l’altra, i ben diferent, és l’acció.
Qualsevol canvi que vulguis fer ha d’anar acompanyat d’acció, ha de sortir del teu cap, per convertir-se en realitat a través de les accions que faràs. Quan comences?
Montse Andreu Magarolas
