Es parla molt sobre les competències que han de tenir els candidats i/o treballadors d’una companyia per ser adequats a un lloc de treball determinat. Llegeixo algunes de les competències que Martha Alles incorpora en el seu diccionari de competències: comunicació eficaç, pensament estratègic, treball en equip, lideratge… fins a arribar a configurar una llista prou llarga. Hi trobo, però, a faltar, una competència o capacitat. És la resiliència.

En termes científics, la resiliència és la propietat d’un material que permet que recuperi la seva forma o posició original després de ser sotmès a una força de deformació.

Aprofitant la similitud, en termes psicològics, la resiliència d’una persona és la capacitat de recuperar-se enfront de l’adversitat per a seguir projectant el futur.

Coneixent doncs com evoluciona el mercat de treball, els canvis que ja estan succeint i el futur que es pronostica, penso que serà imprescindible per a tots treballar i enfortir la nostra resiliència:

• Per no enfonsar-nos davant situacions adverses I continuar endavant.
• Per sortir-ne enfortits i millors, de les crisis.
• Per reconèixer que dins nostre tenim encara més força i recursos del que ens podem imaginar.

La resiliència en cadascú de nosaltres és un misteri (inicialment). Fins que no ens trobem davant una situació adversa, no la posarem a prova. El millor del cas és que es pot aprendre i reforçar.

Què puc fer si vull incrementar el meu potencial resilient?

Les persones que han patit fortes crisis i situacions adverses tenen els següents hàbits o conductes:

• Revisen les seves creences davant la situació que estan vivint.
• Coneixen les seves potencialitats i les posen en valor.
• Saben quines són les seves limitacions i, per això, demanen ajuda quan ho necessiten.
• Busquen noves maneres d’afrontar allò que els ha tocat viure, noves perspectives. No es queden amb els primers pensaments negatius que els hi venen al cap.
• Creuen que qualsevol situació és bona per aprendre i aprofiten per guanyar recursos interns i coneixements.
• Viuen el moment present i accepten (que no es resignen) al que tenen. Aprofiten l’aquí i ara.
• Saben que l’entorn és important per mantenir la seva capacitat resilient i, per tant, s’allunyen de persones tòxiques o negatives, apropant-se a les que viuen de forma positiva la realitat.
• Tenen clars els seus objectius i es mantenen fermes, tot i que les seves forces decaiguin en moments puntuals.
• Saben riure d’elles mateixes i usen l’humor com a impulsor en èpoques complicades.
• No culpabilitzen a ningú. Són responsables de les seves vides.

Així doncs, per potenciar la teva resiliència, pots revisar en quins punts de la llista hauries de treballar. I com tot, posar fil a l’agulla. Perquè una cosa és la intenció i l’altra, i ben diferent, és l’acció.

Qualsevol canvi que vulguis fer ha d’anar acompanyat d’acció, ha de sortir del teu cap, per convertir-se en realitat a través de les accions que faràs. Quan comences?

Montse Andreu Magarolas