Molts cops, en els cursos que realitzo a empreses i entitats, em trobo repetint aquestes frases: “El llenguatge no és innocent. El llenguatge crea realitat”.

En moltes ocasions no som conscients, perquè tampoc ens ho han ensenyat, a escollir correctament els mots amb que ens comuniquem amb els altres.

Insisteixo a dir que cal evitar l’ús del verb INTENTAR: “Intentaré deixar de fumar”, “Ja intento treure’m el carnet, però no me’n surto”, …

El verb INTENTAR té implícita la possibilitat de fracassar, o fins i tot, de no provar-ho. Per això, quan volem introduir canvis a la nostra vida, hem de prendre consciència en tot moment sobre quin tipus de llenguatge utilitzo, tant en els meus diàlegs interns, com en la meva comunicació escrita, com en la verbal.

Així doncs, podríem dir: “Deixo de fumar”, “Estic aprenent a conduir”, …

Una manera de començar a prendre consciència del vocabulari emprat és fixar-nos en les lletres de les cançons que escoltem. Entre d’altres, ja ho va posar en relleu una investigació liderada per la doctora Laura Filardo, de la Universitat de Valladolid, i amb participació de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic: el llenguatge utilitzat i el paper que atorga a la dona.

Heus aquí alguns exemples:

Comencem per Without You de Mariah Carey:

“I  can’t live
if living is without you
I can’t live
I can’t give anymore.
I can’t live
if living is without you
I can’t give
I can’t give anymore”

Seguint per l’ultraconeguda Macarena, de Los del Río:

 “Dale a tu cuerpo alegría Macarena, que tu cuerpo es pa’darle alegría y cosa buena”.

Passant per Carlos Baute amb Quién te quiere como yo:

“¿Quién te quiere y te cuida como yo? ¿Quién te alegra los días como yo? ¿Quién te da el desayuno en la cama y te hace sentir una dama?”.

I acabant amb Shakira i Ciega y sordomuda:

“Bruta, ciega, sordomuda, torpe, traste y testaruda, es todo lo que he sido por ti me he convertido en una cosa que no hace otra cosa mas que amarte “.

I tantes i tantes que podríem afegir en aquesta llista…

A partir d’ara, les lletres de les cançons (i la nostra manera de parlar) haurien de sonar més o menys així, tal com ens suggereix Wayne W. Dyer al seu best seller  “Les teves zones errònies”:

• Em sento com una dona per mi mateixa; no té res a veure amb tu.
• Jo vaig escollir estimar-te. Aleshores ho devia voler així, però ara he canviat d’opinió.
• La gent que necessita la gent és la gent més desgraciada del món. Però la gent que vol estimar i gaudir amb la gent és la que aconsegueix ser feliç.
• Em faig molt feliç a mi mateix/a per les coses que em dic sobre tu.
• Sóc el Sol de la meva vida, i el fet de tenir-te a tu fa que encara brilli més.
• No puc parar d’estimar-te, però en aquest punt escullo no fer-ho.

Ho intentaràs? O ho faràs? Prendràs consciència de com t’expresses i escolliràs les paraules amb atenció?

I d’altra banda… com deixaràs que et parlin a partir d’ara?

 

Montse Andreu Magarolas