I L’EDUCACIÓ EMOCIONAL?

Sovint, em trobo una vegada i una altra repetint la mateixa frase: “La teva ment et pot enfonsar fins al més profund dels pous. Però també et pot fer ressorgir i fer-te brillar com mai”.

Una persona que hagi cursat estudis bàsics ha passat una mitja de 10.000 hores a classe, repartides entre les matèries conegudes per tots. Si, a més, s’estudia secundària i es finalitza una carrera universitària, les hores creixen exponencialment.

Sort, que de mica en mica, part de la comunitat educativa és conscient de la manca de coneixements en intel·ligència emocional i es comencen a implantar accions a l’aula sobre autoconsciència i gestió d’emocions.

Però, i les persones, que ara ja pertanyen a l’edat adulta i no han tingut aquest tipus de formació? Alguns d’ells, els més grans, probablement se’ls arribava a penalitzar per pensar i tot. Sense parlar de donar l’opinió i de ser crítics amb el sistema, fos quin fos. Els no tan grans, que han viscut ja en plena democràcia, van poder permetre’s el luxe de començar a protestar si quelcom no els agradava.

Sigui com sigui, ni els uns ni els altres s’han vist entrenats en pronunciar frases com: “em sento així o aixà“, “necessito això o allò“, “entenc que estiguis d’aquesta manera però jo em sento d’aquesta altra“. Oracions que fan referència al món de les emocions, a l’empatia, a l’expressió de les necessitats més sinceres.

Tampoc s’han vist entrenats en com poden utilitzar la ment i en els mecanismes que la ment té. Com funciona. Com fer-la treballar a favor nostre. Com aturar-la per trencar les rutines auto destructores. Com diferenciar entre les creences que ens apoderen i les que ens limiten. Com utilitzar aquest òrgan tan poderós i encara tan desconegut per la comunitat científica.

Sóc del parer que és més útil exercitar la ment en favor del benestar propi i de l’altre. No tants coneixements memoritzats i vomitats el dia de l’examen, per ser oblidats l’endemà. No tantes equacions diferencials.

Més gestió emocional, més treballar l’assertivitat a l’aula, i la resolució de conflictes. Més aprofundir en l’empatia i la compassió. Més humanitats i més expressió artística.

Per què si no ho fem així, estem condemnats a esdevenir com aquells robots que de mica en mica ens prenen la feina, que ni pensen ni senten. Només executen.

Montse Andreu Magarolas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s