I L’EDUCACIÓ EMOCIONAL?

Sovint, em trobo una vegada i una altra repetint la mateixa frase: “La teva ment et pot enfonsar fins al més profund dels pous. Però també et pot fer ressorgir i fer-te brillar com mai”.

Una persona que hagi cursat estudis bàsics ha passat una mitja de 10.000 hores a classe, repartides entre les matèries conegudes per tots. Si, a més, s’estudia secundària i es finalitza una carrera universitària, les hores creixen exponencialment.

Sort, que de mica en mica, part de la comunitat educativa és conscient de la manca de coneixements en intel·ligència emocional i es comencen a implantar accions a l’aula sobre autoconsciència i gestió d’emocions.

Però, i les persones, que ara ja pertanyen a l’edat adulta i no han tingut aquest tipus de formació? Alguns d’ells, els més grans, probablement se’ls arribava a penalitzar per pensar i tot. Sense parlar de donar l’opinió i de ser crítics amb el sistema, fos quin fos. Els no tan grans, que han viscut ja en plena democràcia, van poder permetre’s el luxe de començar a protestar si quelcom no els agradava.

Sigui com sigui, ni els uns ni els altres s’han vist entrenats en pronunciar frases com: “em sento així o aixà“, “necessito això o allò“, “entenc que estiguis d’aquesta manera però jo em sento d’aquesta altra“. Oracions que fan referència al món de les emocions, a l’empatia, a l’expressió de les necessitats més sinceres.

Tampoc s’han vist entrenats en com poden utilitzar la ment i en els mecanismes que la ment té. Com funciona. Com fer-la treballar a favor nostre. Com aturar-la per trencar les rutines auto destructores. Com diferenciar entre les creences que ens apoderen i les que ens limiten. Com utilitzar aquest òrgan tan poderós i encara tan desconegut per la comunitat científica.

Sóc del parer que és més útil exercitar la ment en favor del benestar propi i de l’altre. No tants coneixements memoritzats i vomitats el dia de l’examen, per ser oblidats l’endemà. No tantes equacions diferencials.

Més gestió emocional, més treballar l’assertivitat a l’aula, i la resolució de conflictes. Més aprofundir en l’empatia i la compassió. Més humanitats i més expressió artística.

Per què si no ho fem així, estem condemnats a esdevenir com aquells robots que de mica en mica ens prenen la feina, que ni pensen ni senten. Només executen.

Montse Andreu Magarolas

3 pensaments sobre “I L’EDUCACIÓ EMOCIONAL?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s