EL TEU LLOC

Aquest és un article que vaig escriure per la revista digital “Dona Viva”, que vol donar llum al potencial femení de les comarques de Tarragona i tractar temes d’interès per les dones.

Les dones que, sovint solen protagonitzar el paper de les “cuidadores de la llar” en el sí de la família, poden tenir certa tendència a “oblidar-se” d’elles mateixes. No solament quan la criatura té setmanes o mesos, sinó també quan el fill té 23 o 45 anys …

M’agradaria que les dones que llegiu aquestes línies reflexionéssiu sobre el temps que dediqueu als altres (família, amics, companys de treball a qui li doblegues el torn, veïns…) i el temps que us dediqueu a vosaltres. Una no pot cuidar d’una altra persona si no està bé amb una mateixa. Si no et cuides primer, projectaràs fos les teves frustracions i mancances. És impossible estar pels altres si no estàs primer per a tu. No pots repartir felicitat si ets desgraciada.

M’agradaria que pensessis sobre aquestes oracions que t’adjunto a continuació:

Voler-se per poder voler.

– Pensar en tu no és ser egoista. Ho tenim mal entès. Egoista és qui pensa SOLAMENT en ell. Com deia Aristòtil: “L’egoisme no és l’amor propi, sinó una passió desordenada per un mateix”.

– Si no et cuides la teva mateixa, qui ho farà per tu?

– Posa’t la primera de la cua alguna vegada. Prioritza’t.

– És que el teu no vals el mateix que els altres? Per què els altres necessiten tant de tu i tu tan poc d’ells? No és una mica estrany?

– Si no passessis aquest temps cuidant d’uns altres, en què ho invertiries?

– Quan cuides, ho fas perquè vols? o et sents “obligada” a fer-ho?

– Quantes vegades vols dir “No” i acabes per dir “Si” ?

Massa sovint em trobo dones que no són capaces de donar un NO per resposta. Bé, mentida, l’únic NO que tenen és per a elles mateixes. Sense deixar de ser qui són, les dones també poden fer-se respectar i protegir el seu temps.

Tant si tens fills o néts com si no els tens, vull que facis la següent prova:
Aixeca’t i busca un mirall. Mira’t fixament als ulls. Prova de dir la següent frase: JO SÍ, VOSALTRES NO. Si no et convences a tu mateixa, torna a provar-ho una vegada i una altra. Apunta en una llibreta tot el que et passa pel cap i el que asseguis en pronunciar aquestes paraules. Si no estàs acostumada, pot ser que fins i tot, al principi, no et surtin les paraules.

Quan et sentis preparada, torna’t a mirar al mirall i pronuncia en veu alta: JO SÍ, VOSALTRES TAMBÉ. Repeteix fins que ho creguis convenient.

Prova també de posar-te davant d’un grup (per exemple la teva família) i dir-li-ho. Quan puguis dir-ho tranquil·la, sense riure, sense sentir “pena per ells”, serà quan realment estaràs capacitada per cuidar de tu i dels altres, perquè t’hauràs posat en el lloc que et pertany.

Ara que has reconquistat el teu lloc, no el tornis a deixar anar.

Per saber-ne més de la revista Dona Viva, podeu visitar la seva pàgina a Facebook: @donavivarevistadigital

Montse Andreu Magarolas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s