Segurament heu sentit parlar algun cop del “Salari Emocional“, és a dir, tot allò que el treballador rep com a compensació del seu esforç diari i que no s’intercanvia en forma de diners.

Avui voldria fer referència a una part imprescindible per a mantenir un bon clima laboral: el reconeixement.

Massa sovint escolto treballadors dient que, per a tenir més motivació a la feina, en tindrien prou amb un copet a l’esquena i un “moltes gràcies, avui ho has fet molt bé”.

D’altra banda, escolto també caps i comandaments intermedis que em pregunten com motivar els seus col·laboradors…

I jo, després de donar-li uns quants tombs a tot plegat, em pregunto també:

• Vols dir que en tindran prou amb un reconeixement verbal?
• Si és el que necessiten, per què se’ls ho nega?
• Què impedeix als comandaments dir als membres del seu equip que ho estan fent bé? (perquè quan ho fan malament, sí que els ho diuen).
• Per quin motiu se’ls oblida “posar medalles” a qui se les mereix? De què tenen por?

Les respostes a aquestes preguntes les té cadascú en el seu interior… Cal pensar-hi, mirar de trobar els motius del nostre comportament, tant si es tenen persones a càrrec o no.

• I si vull un reconeixement verbal, per què no el demano?
• I si vull un reconeixement verbal, per què no el faig jo sobre la feina del meu superior o company?
• I si em vull posar una medalla perquè crec que me la mereixo, per què no ho faig?
• I si començo a valorar tot allò que sóc i que faig bé?

Abandonar la queixa i passar a l’acció és el camí. Si volem veure canvis en el nostre entorn, l’única manera d’aconseguir-los és fent-los vius nosaltres. No manar que el facin els altres.

L’autèntic canvi és el que prové de l’interior.

L’entorn anirà modelant-se quan nosaltres comencem a florir.

Montse Andreu Magarolas