Ahir, vàrem iniciar una formació en Gestió del Temps. Parlant amb els alumnes, me n’adono de la necessitat vital que tenim de poder discernir entre el que és urgent i el que és important. És un pas imprescindible si volem conèixer quin és el nostre criteri a l’hora de decidir quina activitat passa davant de l’altra, a quina li dedico més temps, a quina menys…

Quan el criteri no està clar, poden sorgir dubtes, bloquejos, angoixa i, fins i tot, sentiment de culpa o conflictes morals, per saber si estem obrant bé o no.

Què fer quan no sé què és important?

Hi ha diversos camins:

• Preguntar per tal que algú et digui quina és la solució al teu maldecap. És a dir, una píndola que em prenc i que em permet alleujar el “dolor” que sento.
• Deixar que les coses caiguin pel seu propi pes, com a figues madures i, mentrestant, continuar actuant de la mateixa forma com fins ara. No fer res també és posicionar-se.
• Aturar-se. Podria afegir també: i pensar. Però em sembla que això ja ho fem massa. Així que ho deixaria en aturar-se.

Si escollim la tercera opció, potser ens pot semblar que estem (momentàniament) perduts. Quines conseqüències se’n derivaran de la meva “pausa”? Probablement, menys de les que imagines.

Permetre’s, de tant en tant, un temps és donar-se permís per redissenyar allò que, amb el temps, potser ha quedat difuminat o borrós.

On és aquella persona d’uns anys enrera? Què en queda? Realment hem canviat tant que ni ens reconeixem? O és que fa una temporada que vivint massa enfora i oblidant-nos de nosaltres mateixos?

El retrobament

Per què no tornes a agafar la guitarra i cantes? Què t’ho impedeix? Què trobes a faltar? Vés i recuperar-ho. Torna a sortir amb la bici com quan feies abans, o vés a veure algú a qui trobes a faltar i mai no trobes el moment de visitar…

Per reconèixer allò que és important ens cal estar en l’estat del Fluir, experimentant “Kairós”, esdevenint simplement el que som.

I així, de mica en mica, anant fluint, trobarem la resposta a la pregunta: què és important?

Montse Andreu Magarolas