VERTIGEN

Actualment, llegeixo a Philippe Dransart en el seu llibre “La enfermedad busca sanarme”, en el que explica quina relació hi ha, segons la seva experiència durant 25 anys com a metge homeòpata i psicoterapeuta, entre la malaltia física i el món emocional.

M’aturo en el capítol que parla del vertigen: “en absència de lesió orgànica, els vertígens estan associats amb freqüència a tensions cervicals…”. Continuo més avall: “El malalt sent que perd els seus punts de referència habituals, no veu clar el futur i no sap on posar la seva mirada. Sent que perd el suport sota els seus peus, suport que representa el seu contacte amb el món exterior, amb les seves relacions, amb la societat.”

En processos de coaching, és a dir, en processos en què la persona es posa un repte, en el que es busca un canvi (sigui del que sigui) és possible que aparegui aquest “vertigen”, sigui real o metafòric. Quan tot passa massa de pressa, quan el futur és incert, quan els pilars on es recolzava comencen a esvair-se… potser llavors, el coachee pot sentir-se com “aspirat” cap a allò que desconeix, cap al buit. D’aquí aquesta sensació de vertigen.

El mateix Philippe Dransart convida al pacient a no deixar-se portar per aquesta “força” que l’atrau cap al buit, fent que els pensaments es perdin i es dispersin. Diu que cal marcar-se un rumb i seguir-lo.

És per això, que treballant sobre la meva pròpia experiència, he buscat un racó en el qual estudiar particularment el meu propi vertigen. M’hi he assegut i he mirat avall… per tal d’esbrinar què és allò que avui en dia em provoca aquesta sensació. El buit em crida, per això, m’assec, trec el mòbil de la butxaca i faig la fotografia que veieu el més ràpid possible. No m’hi puc estar massa temps mirant avall, amb aquesta alçada…

Tal com diu en Dransart, necessito un nou punt de suport. En aquest moment, la barana que tinc al meu costat, de la que no m’he allunyat massa, per si de cas…

L’autor sosté també que hi ha altres causes que poden fer-nos sentir atrets per aquest buit. Per un costat, la falta de confiança en un mateix, la por a no poder-se sostenir en peu en alguna situació delicada. L’altra, la pèrdua de suport en les relacions amb una altra persona. I per últim, la pèrdua d’equilibri interior entre la part masculina i la femenina.

Si pateixes vertigen doncs, et convido a trobar quina de les causes psicològiques possibles pot ser la teva. Descarta la lesió orgànica primer. Després, prova d’esbrinar què és allò que necessites: un nou suport, confiança en tu mateix/a, … i després camina. Sobretot. No deixis de caminar. Perquè només caminant trobaràs la resposta que busques. No tinguis pressa però en trobar-la. Estigués atent/a simplement. I la resposta vindrà quan hagi de venir…

Montse Andreu Magarolas

VERTIGEN

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s