Has estat mai davant una aula buida? Els qui us dediqueu a la docència i a la formació, respondreu que sí. Vosaltres ja sabreu de què parlo…

Quan comences una formació, hi ha molts dubtes que et venen al cap:

• Com seran els alumnes?
• Què deuen voler aprendre exactament?
• I l’aula, com serà?
• Seré capaç d’explicar-me suficientment bé?
• Tindrem temps de treballar-ho tot?
• Quina primera impressió vull que tinguin?

I com aquestes… una muntanya enorme de preguntes… Per treure’m nervis de sobre, el que sovint faig és arribar al lloc amb bastant temps d’antelació. Són uns minuts que passo de “reconeixement del terreny”. Com un nadó que entra per primer lloc a casa de la tieta, i comença a mirar totes les parets. Ronda de reconeixement per saber on sóc.

Durant aquests minuts, a banda de preparar l’ordinador, projector… miro de posar-me a la pell del qui entrarà per la porta. M’agrada que els alumnes es trobin confortables mentre duri la classe. Sovint passem 2, 3 o 4 hores plegats, amb la qual cosa cal garantir que es troben el més confortable possible.

De vegades, movem taules i cadires per transformar lleugerament l’espai i fer-lo més apte al tipus d’activitat que farem.

De mica en mica, arriba l’hora de començar, i comencen a arribar els participants… És curiós, si estem fent un curs que dura diversos dies, tendim a ocupar sempre el mateix lloc físic a l’aula… Us hi heu fixat? Prenem aquell “lloc” com a “nostre”. Per quin motiu? Segurament em podeu respondre: per costum. Jo dic que “els costums” costen una mica més d’arrelar-se. Hi ha alguna altra resposta a aquesta pregunta.

Potser:

• Perquè em sento còmode al costat d’aquesta persona.
• Perquè m’agrada veure l’aula des del final.
• Perquè aquí arriba més l’escalfor.

….

Acostumo a recordar-los que poden canviar de lloc, que no passa res, però la gran majoria de la gent no ho fa. M’agradaria trobar una resposta que em convenci més que aquestes que he comentat fins ara.

M’ajudes? Em podries dir per quin motiu tu (si és que ho fas) esculls sempre la mateixa posició a l’aula?

Gràcies!

Montse Andreu Magarolas