COM SUPORTAR LES CRÍTIQUES ?

Parlar dels altres, i d’un mateix, és una tasca habitual que fem diàriament, gairebé, sense adonar-nos-en. Cada cop que expressem una opinió, emetem un judici vers un altre o vers alguna cosa. De vegades, aquestes opinions, sobretot les que són contràries a la nostra, ens poden ofendre. Què podem fer per minimitzar els efectes de les opinions dels altres i viure més tranquils?

Recomanacions per ser més impermeables

Pensar que no tenen per què ser LA VERITAT. Una opinió és una opinió i pot ser tant o més vàlida que la de qualsevol altra. Ningú ens garanteix que la “seva veritat” sigui la bona. Per tant, tranquils.

Pensar que quan algú assenyala a algú altre amb el dit, hi ha quatre dits que assenyalen a ell. Feu la prova. Aixequeu la mà i assenyaleu, com quan éreu nens, algú que estigui a prop. Ara, mireu la vostra mà: el dit índex mira enfora, però els altres quatre miren cap a tu. És a dir, que quan algú emet un judici, parla més d’ell que tu. Juga a endevinar quines són les raons que poden portar a aquella persona a parlar de tu d’aquella manera. Potser és que enveja alguna cosa que tu tens o fas o dius, que ell / ella no es veu capaç de fer, per exemple. O sigui que, tranquils.

Pensar en quina autoritat té sobre tu la persona que emet el judici i, sobretot, més que l’autoritat, quina credibilitat et mereix a tu.

La persona que jutja potser el teu cap, el director general, el president de l’escala, el teu millor amic o un veí. Així doncs cadascun d’ells té una autoritat diferent i en un aspecte diferent sobre tu. Però quina credibilitat et mereix? És una persona experta en el tema? O simplement opina i punt? O sigui que, tranquils.

Hi haurà ocasions en les quals haurem d’escoltar els judicis que emetran sobre nosaltres i no ens quedarà més remei. Per exemple, en la reunió anual d’objectius, en la que ens valoraran la feina feta durant tot l’any. És convenient que ens preparem també per rebre’ls.

Com preparar-nos per rebre judicis?

  • Deixar anar tota la tensió possible, respirant profundament diverses vegades.
  • Reconèixer que són judicis i no acusacions. Per tant, són discutibles i es refereixen a accions que he fet i no a la meva identitat.
  • Són superables a través de l’acció i l’aprenentatge.
  • Avaluar l’autoritat del qui emet el judici.
  • Obrir-se a escoltar i no discutir.
  • Indagar sobre el que l’altre ens està dient.
  • No invalidar a l’altre. Legitimar el seu punt de vista.
  • No atribuir a l’altre persona, intencions i objectius ocults.
  • Preguntar-se per les necessitats i inquietuds de l’altre.
  • Distingir entre comprendre i compartir. Podem entendre la seva opinió i no compartir-la. I per això no deixa de ser vàlida.
  • Acceptar els punts que considerem vàlids.
  • Prendre el nostre temps abans de respondre per mantenir l’equilibri emocional i no perdre els papers.
  • Agrair la possibilitat de millorar gràcies al seu judici.

Espero que poseu en pràctica aquests consells la pròxima vegada que us sentiu criticats. Veureu com és tot molt més senzill del que sembla. Viure tranquils és possible si usem la intel·ligència emocional a favor nostre.

Montse Andreu Magarolas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s