SABER DONAR LES GRÀCIES

Ahir vaig decidir que escriuria sobre l’experiència que vaig tenir quan, després d’esperar uns quants dies, vaig rebre a casa unes targes de visita que m’havia confeccionat per Internet. No savia d’on venien, i la meva sorpresa va ser gran quan vaig llegir que venien del lloc més llunyà de la terra… gairebé als antípodes meus. O sigui, a Austràlia.

Anècdotes a banda, quan vaig obrir el paquet, em vaig emportar una grata sensació. Una tarja a sobre de tot explicant els orígens de l’empresa i donant-me les gràcies per confiar en ells. “Carai”- vaig pensar, que amables. I continuo obrint. Trec les meves targes i comprovo que són com les vaig encarregar. Han quedat perfectes. Dos punts a favor. Però no s’acaba aquí la cosa. Veig que a sota de tot de la capsa hi ha una altra cosa. Al principi penso que és “propaganda”. Però no, o almenys no en estat pur. Ho desmonto tot amb ànsia i em trobo un sobre amb una altra tarja d’agraïment, diferent de la primera i el regal de 10 postals diferents perquè les pugui usar com vulgui, amb el seu sobre corresponent i un parell d’enganxines de la marca.

Com que les targes venien amb retràs, vaig contactar amb l’empresa per preguntar on eren. Molt amablement es van disculpar i em van mantenir informada de la posició de la meva comanda. Tot plegat, un servei d’atenció al client ben treballat, tot i el retard. Si hagués estat un partit de futbol, haurien guanyat per golejada.

La importància de donar les gràcies

Fa un temps, vaig provocar, durant el transcurs d’una formació, una petita discussió sobre la necessitat que tenim els éssers humans que ens donin les gràcies. Un enginyer uns quants més gran que jo em va dir que a ell no li calia que li donessin les gràcies per res. Que feia la seva feina i que amb el seu sou, ja es sentia suficientment pagat. La resta de persones de la sala, no vam coincidir amb ell.

En entorns laborals, els agraïments formen part del que s’anomena “Salari emocional”. Hi ha coses, actes, esforços…que no es poden pagar amb diners però sí amb un “Moltes gràcies” dit des del cor.

Ser agraït sí, però quan?

Per respondre a aquesta pregunta, cal fer-ne abans una altra: quan volen els treballadors que els donin les gràcies?

  • quan fan alguna cosa extraordinària que està fora de les seves tasques habituals dins la feina.
  • quan s’ha fet un esforç important en entregar una comanda a temps o en acabar un projecte a l’hora.
  • quan s’han superat èpoques de dificultats sense posar traves
  • quan es demanen encàrrecs que saps que comportaran feina extra i que no serà recompensada
  • quan s’ha treballat per mantenir la cohesió dins el grup o la pau a l’oficina
  • ….

Donar les gràcies, a banda de ser un cordial gest d’educació, provoca en les persones unes sensacions positives difícils de quantificar. Una persona a la qual se li donen les gràcies…

  • es sent reconeguda,
  • comprova que la seva feina és important i que els altres li donen valor,
  • verifica que els seus esforços no marxen amb la comanda, sinó que es queden a l’empresa per col·laborar a enfortir l’equip.

Comprova’n els beneficis

Vols benefici més gran que fer que el teu equip es senti reconegut? Agraeix.

Però agraeix siguis qui siguis…. el cap, la companya, l’ajudant, el client, el director, el president o el porter.

Els cors de les persones no entenen de càrrecs, tots són fets de la mateixa pasta. I l’agraïment sincer i ben fet, els hi arriba directament a tots.

Moltes gràcies!

 

Montse Andreu Magarolas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s