QUAN NO T’AGRADA EL QUE VEUS AL MIRALL

Treballem, ens cansem, anem amunt i avall corrents com gallines sense cap, sempre amb pressa per arribar a tothom i a tot arreu. No volem perdre’ns res, no fos cas que diguéssim que “no” i algú altre pensés que no som sincers i que, en realitat, no volem anar-hi…

Plens de compromisos, ens anem omplint les agendes, dies laborables i festius…

Potser temorosos d’aturar-nos i respirar.

Potser temorosos de passar una tarda de diumenge sense fer res.

Potser temorosos de parar per no trobar-nos a nosaltres mateixos.

Potser temorosos que no ens agradi allò que veiem quans ens posem davant el mirall.

Potser temorosos de saber que, de cop, ja no sabem qui som ni què volem.

Potser temorosos de no reconèixer-nos en aquell / aquella qui un dia va viure amb il·lusió i entusiasme, per un futur ple de possibilitats.

Potser temorosos d’assumir que hem anat perdent el nord de mica en mica i ja no sabem cap a quin port naveguem.

Potser temorosos de sentir que estem més sols que mai.

Potser temorosos que només sabem que ja no sabem res.

Arribats en aquest punt, què pot anar a pitjor? Havent tocat fons només queda un possible camí, el que fa pujada. El més dur de fer però el més reconfortant, sens dubte. El que ens comportarà sang, suor i/o alguna que altra llàgrima. El camí que, poc a poc, ens retornarà a fer brillar els ulls. El camí que ens farà confiar de nou amb la vida. El camí que ens portarà les persones oportunes per anar pujant un graó darrera l’altre. El camí que ens permetrà viure amb plenitud dins la total incertesa que representa viure realment la vida.

La vida és canvi. Demà ja no serem els mateixos que hem estat avui. Cal aprendre a acceptar el canvi i la incertesa com a companys inseparables del nostre viatge. Si la vida és canvi, a més, tot passarà. Res perdurarà igual per sempre. La nostra por tampoc durarà.

Només de nosaltres depèn  fer que el camí pagui la pena i que ens tornem a sentir orgullosos del propi reflex dins el mirall.

Si ho vols, et puc ajudar a pujar un primer graó. T’apuntes?

Montse Andreu Magarolas

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s