Aquests darrers dies les xarxes, les tertúlies a la TV i la ràdio, les sales d’espera dels hospitals… s’han omplert, i es seguiran omplint, de persones que mostren la seva opinió sobre els fets que es van succeint dia a dia. Pots sorgir llavors el dubte intern següent: els dono la meva opinió més sincera? Em puc mostrar tal com sóc? Què temo que passi si ho faig? I…pel contrari: si em guardo l’opinió només per a mi… què em passa?.

Dir o no dir, aquesta és la qüestió.

Mostrar-se al món tal com som té els seus avantatges i els seus inconvenients…com gairebé tot en aquesta vida.  Cadascú decidirà si per ell és un avantatge o un inconvenient. El ben segur és que mostrar-se pot comportar:

• Deixar que la gent et conegui tal com ets.
• Viure cada moment amb intensitat.
• Perdre les amistats.
• No agradar als altres.
• Ser més vulnerable al mostrar els punts forts i els dèbils.
• Crear discussió o conflicte.
• Enfortir llaços entre iguals.
• Generar empatia i connexió.
• Ser criticat/da.
• Donar a conèixer valors i prioritats.
• Produir sintonia i fer noves amistats.
• Haver de confiar en les persones.

…

L’important però, no és decidir si m’exposo o no m’exposo, sinó tenir la ment clara per decidir en quin entorn i per quins motius vull fer-ho o no. I ser conseqüent amb els resultats. És a dir, acceptar que els meus actes o no actes (perquè no fer res és també fer alguna cosa) tenen conseqüències. I assumir-ho.

No es pot pretendre esbroncar algú en públic i no tenir fans i detractors alhora.

No es pot pretendre ser desconfiat i voler que la gent confiï en tu.

No es pot pretendre fer nous amics sense “donar” res a canvi.

Com ho gestiono?

Així doncs, com sempre, davant quelcom que pot tenir conseqüències importants per a la nostra vida, parem 10 segons, respirem i parlem (o no). De ben segur que aquests 10 segons ens poden estalviar més d’un disgust o, pel contrari, donar-nos les forces suficients per expressar-nos tal i com volem. Sempre és bo tenir una ajuda per no acabar perdent els papers i deixar-nos portar per les emocions. L’estar plenament present i ser conscients del que estem fent juguen a favor nostre, sempre.

Montse Andreu Magarolas