Segurament t’ho han dit alguna vegada, o fins i tot has estat tu qui ha pronunciat l’expressió “Demana-li, el NO ja el tens”. Potser li has dit a un fill, a una amiga, a un company de feina. I no deixa de tenir tota la raó del món.

Jugar a endevinar?

Sovint pensem que la resta de persones ha d’endevinar quins són els nostres desitjos, el que voldríem que ens diguéssim, el que necessitem… El que passa és que cadascú de nosaltres té una visió del món particular i (gairebé) intransferible. És la nostra interpretació de la realitat que és única. Perquè hem nascut, ens hem criat, hem crescut i viscut en llocs, famílies i racons d’aquest món totalment diferents.

Pretendre que l’altre, sigui qui sigui, hagi d’endevinar els nostres pensaments i desitjos són paraules majors. Per evitar malentesos, frustracions i alguna que altra llàgrima, tenim la sort de tenir un aparell fonedor que ve de sèrie. Amb ell podem verbalitzar quines són les nostres necessitats i desitjos, què ens agradaria aconseguir, què no ens agrada que ens diguin o ens facin.

Escollir correctament el missatge

Usant aquest aparell fonedor tan magnífic amb cura, tenint en compte el to i el volum, només ens caldrà escollir ben bé les paraules amb les quals emetrem el nostre missatge. L’elecció dels verbs, substantius, adverbis, preposicions… no és en va.

No és el mateix dir “Això que fas no m’agrada”, que dir “Quan em crides em poso nerviós i no et puc escoltar amb atenció”.

• Això:  Què és exactament el que t’agrada que faci?

Tampoc és el mateix dir “Voldria que m’acompanyessis al cinema aquesta nit” que dir “Fa temps que no em portes enlloc”.

• Enlloc:  Segur que no anem plegats mai a algun lloc? On voldries anar exactament?

Com més concrets siguem en el nostre missatge, menys lloc a la interpretació deixarem. Menys confusions. Més comunicació pura i dura.

Bases de la comunicació efectiva

Així doncs, si un dels nostres propòsits és millorar la comunicació i l’enteniment amb els qui tenim a la vora, el primer pas que hem de fer és escollir bé les paraules. Les presses, les emocions que ens envaeixen, el soroll exterior…tot això pot interferir en el “disseny” del nostre missatge. Si més no, doncs, en aquelles ocasions que creiem que són importants, aturem-nos breument i triem les paraules oportunes. De ben segur, que el nostre interlocutor ens ho agrairà. I de ben segur també que ens sentirem més satisfets en saber que ens han entès.

Només quedarà un darrer pas, que no per això menys important. Demanar que ens retorni la informació, és a dir, preguntar per comprovar que el missatge ha arribat i ho ha fet en bones condicions.

En resum, si volem iniciar-nos en una comunicació efectiva amb els altres, caldrà que:

• Pensem quin és el missatge que volem donar.
• Escollim quines són les millors paraules que transmetran el missatge.
• Fer la comunicació.
• Comprovar que la informació que ha arribat és la que es pretenia.

Què aconseguirem comunicant-nos així?

• Evitar molts malentesos.
• Estalviar-nos alguna frustració, per no esperar que endevinin el nostre pensament.
• Guanyar temps.
• No perdre energia en discussions fàcils d’evitar.

Finalment, us convido a que ho poseu en pràctica la propera vegada que vulgueu transmetre alguna informació, sigui molt rellevant o poc. Com tot, l’experiència és un grau. Així doncs, a practicar.

Montse Andreu Magarolas