La llegenda

Diu una antiga llegenda cherokee que un ancià de la tribu estava ensenyant als seus néts a través dels contes. Una nit els va dir: “Hi ha una lluita interna dins meu, una lluita terrible entre dos llops. Un d’aquests llops representa la por, l’altre representa l’amor. Aquesta mateixa lluita existeix dins vostres i dins també de tots els altres”.

Durant uns instants, els néts van quedar en silenci, sense pronunciar cap paraula. Fins que un d’ells va dir: “Avi, quin dels dos llops guanyarà?”. L’ancià va somriure i calmadament li va respondre: “Aquell que jo decideixi alimentar”.

Tal com diu la llegenda, sigui quina sigui la versió que coneixem, dins nostre existeixen dos llops. Cadascun d’ells amb una forma de ser, amb uns valors i unes prioritats, així com uns comportaments que, a l’inici, poden semblar contradictoris. El llop blanc és bo, gentil i amorós i li agrada l’harmonia. Només lluita quan ha de protegir allò que és seu. El llop negre és violent i s’enfada sovint, i també és valent i té molta determinació. El llop negre és molt astut i té els sentits molt entrenats per protegir-nos del perill.

La reflexió a la que ens convida la llegenda és saber quin llop alimentarem en cada ocasió. És a dir, quin llop deixaré que avui guanyi, el que té por però també astúcia, o el que és tot amor?.

Aprofundir en l’autoconeixement

Però encara es pot fer una reflexió més enllà d’aquesta… Quina intenció positiva hi ha darrera de l’actuació de cada llop? És a dir, per a nosaltres, quin bé pretén aconseguir el llop blanc o el negre quan actua d’una forma o un altre?. Comprendre la intenció positiva ens permet aprofundir en l’autoconeixement propi, pas previ a exercir la nostra llibertat d’elecció.

Sense coneixement no hi pot haver llibertat ni autolideratge.

Així doncs, la pregunta final és obligada…

QUIN DELS DOS LLOPS ALIMENTES ARA?

QUIN DELS DOS LLOPS T’AGRADARIA ALIMENTAR MÉS SOVINT?

Montse Andreu Magarolas