Al llarg del dia se’ns presenten ocasions, oportunitats o moments en els que ens cal fer alguna petició o demanda a algú: “ Em podries tornar a enviar l’acta de la reunió del dilluns? “… o bé, “ Podries dir-li al Joan que arribo 5 minuts tard?”.

Una de les dificultats amb la que ens podem trobar sovint en matèria de comunicació té una estreta relació amb la nostra forma de demanar i oferir.  En ocasions, les nostres peticions no es compleixen o no es fan tal i com nosaltres ho hem sol·licitat… Si això ens passa, és hora de fer una parada i reflexionar sobre COM FEM LES PETICIONS.

Poder demanar

La primera reflexió és la següent: Puc demanar? Quan necessito ajuda dels altres, sóc capaç de fer una demanda amb allò que vull que els altres facin? .

Si la resposta és que NO, caldrà una segona reflexió encara més profunda. Les altres persones no poden endevinar què ens passa pel cap. Si esperem que ho encertin, estem perduts. Així que caldrà mirar una mica enrere (o molt) per esbrinar en quin moment de la nostra vida vam deixar de demanar o vam decidir no fer-ho més.

Si la resposta és que SI, que podem fer peticions, són aquestes prou clares? L’altra persona ha acceptat de forma explícita la vostra demanda?

Saber demanar

Exemples d’una petició poc concreta:

• “Voldria que posessis en ordre els arxius “
• “Et sembla bé retocar una miqueta aquest informe?“
• “Series tan amable d’encarregar-te de l’assumpte de les visites?“
• “T’animes a preparar la reunió?“

Tota petició ben feta ha d’establir accions concretes a ser executades. Quan no s’expressa una acció concreta com “et demano que…”, “porta’m…”, “truca a …” , l’altra persona podria no sentir-se al·ludida i no rebria la petició com a un encàrrec, sinó com a un comentari o afirmació.

I les persones que no poden demanar? Què els ho impedeix? Els poden venir al cap frases com ara:

• “Si demano, estaré en deute amb l’altre”
• “ No vull molestar”
• “ Sabran que no en sé prou”

Cal tenir en compte també, quina emoció hi ha darrera la resposta NO. Quan em diuen que no, què sento jo? …

És molt important prendre consciència de quina és la nostra manera de comunicar-nos, de forma concreta, amb quines paraules, entonació, to de veu i expressió corporal ho fem. Només així podrem treure tot el potencial a la nostra capacitat humana de comunicació.

I ara, com faràs la teva propera petició?

Montse Andreu Magarolas