LA IDENTITAT NO ES TOCA

Cada dia, a la nostra feina, quan anem a comprar, amb la colla d’amics, amb la família…estem exposats. La resta de persones pot emetre un judici sobre qualsevol dels nostres actes: com anem vestits, els gestos que fem o que no fem, les paraules usades per demanar el torn a la cua del súper… Tots els nostres actes poden esdevenir guspires que encenguin el foc de la crítica en els altres.  De la mateixa manera, nosaltres, com a observadors i participants també de tot el què ens envolta, tenim la possibilitat d’emetre judicis a tort i a dret.

Ara bé, l’elecció de com aquest judici o crítica ens afecti, és només nostra. Si algú manifesta que alguna cosa que hem fet no li ha agradat, és convenient prendre-s’ho com que el meu acte no li ha agradat. Els actes surten de nosaltres, però no són nosaltres. Nosaltres som quelcom més profund i complet. Així doncs, per a protecció de la nostra identitat cal tenir present que:

  • Primer: no es pot agradar a tothom.
  • Segon: jo no sóc els actes que faig.
  • Tercer: tinc el dret a equivocar-me.

Si tenim present aquestes tres premisses, circularem més tranquils per la vida. Segur.

Preparar-nos per la crítica

Hi haurà dies, però, que no ens tocarà més remei que escoltar opinions sobre les nostres accions. Sovint a la feina, o amb la parella, es donen aquestes situacions. Com poder rebre un judici de la millor manera possible? Tot seguit uns quants punts a tenir en compte:

  • Preparar el cos i l’emoció, respirant profundament i deixant anar tensió.
  •  Reconèixer que el judici és discutible, és una opinió.
  •  Un judici es refereix a una ACCIÓ, no a la IDENTITAT.
  •  Avaluar el judici en l’autoritat de qui l’emet.
  •  Escoltar el què ens diuen. No barallar-se.
  •  Investigar sobre el que l’altre ens està dient per saber-ne més.
  •  Legitimar el punt de vista de l’altre.
  • No atribuir als altres intencions o motius ocults.
  •  Preguntar les seves inquietuds.

Finalment, recordar que comprendre no significa compartir. Podem entendre el judici que l’altre ens està fent, però no compartir-ne l’opinió. I tot i que, al principi, ens pugui costar una mica, podem agrair a l’altre l’oportunitat que ens brinda quan comparteix els seus judicis sobre nosaltres, ja que, d’aquesta manera, podrem créixer com a persones i millorar.

Montse Andreu Magarolas

2 pensaments sobre “LA IDENTITAT NO ES TOCA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s